Hi ha dades que evidencien l'existència d'assentaments humans des de l'època neolítica, i especialment restes ibèriques i romanes. No obstant això, la ciutat de Carcaixent té l'origen en una alqueria musulmana. Durant el període de dominació àrab s'organitzà el territori i la població de forma dispersa, en alqueries. Algunes d'estes documentades en el terme municipal: la de Carcaixent, Cogullada, Ternils, Benimaclí, Benivaire, l'Alborgí. Totes estes formaven un conjunt territorial que es coneixerà després amb el nom de l'Horta dels Cent o Horta de Carcaixent.

La conquesta cristiana per Jaume I en el segle XIII i la posterior repoblació van produir canvis radicals en esta organització. Molt prompte començà un procés de concentració de la població, que beneficià el nucli de Carcaixent. L'any 1266, Carcaixent tenia 60 cases i uns 250 veïns. La parròquia es va establir en l'alqueria de Ternils, i que es va convertir en el centre religiós d'esta "Horta dels Cent". Per este motiu, es va construir ràpidament una bella construcció de pedra que es conserva actualment amb l'estructura original (Ermita de Sant Roc, Declarada Be d'Interés Cultural per Reial Decret 3327/1978 - BOE 03/02/79). Estos nuclis depenien de la vila d'Alzira, una de les més importants del Regne de València. Formaven part del seu terme municipal, igual que altres poblacions (Algemesí, Guadassuar, etc.). Esta situació de dependència perdurà durant tota l'edat mitjana i part de l'edat moderna (fins al segle XVI). És per això que aparegué en els documents d'esta manera: "Lloch de Carcaixent, terme i aldea de la Vila d'Algezira". L'any 1348, la Guerra de la Unió afectà les alqueries, i Carcaixent i Cogullada van ser incendiades.

L'edat moderna va ser l'etapa més brillant, quan Carcaixent va aconseguir la independència. A principis del segle XVI, l'any 1521, era un dels principals nuclis d'agermanament, i hi tenien lloc importants lluites en els carrers. Hi hagué un gran creixement econòmic a causa del cultiu de la morera i del comerç de la seda. Paral·lelament, es va produir un gran creixement demogràfic.

Va continuar el procés de concentració de població a Carcaixent, intensificat, a més, per causes climàtiques (fortes inundacions). Esta localitat es troba geogràficament més elevada i devia gaudir d'un gran poder d'atracció. També s'hi traslladà la parròquia des de Ternils (1572). I va ser en aquell moment, la separació d'Alzira, quan aconseguí la seua autonomia. El monarca Felip II va concedir a Carcaixent el títol d'Universitat (1576), i poc després el títol de Vila Reial, amb dret de vot en les Corts Valencianes, a través de reials privilegis i després del pagament previ de substanciosos donatius a la Corona. El gran auge econòmic de la població, a més de les dificultats financeres de la Corona, en foren la causa.

Durant el segle XVIII es va produir un gran desenvolupament econòmic i demogràfic. Carcaixent era el principal nucli seder de la comarca. Tingué lloc la supressió dels Furs o lleis del Regne de València, però el suport de la Vila al Borbó, el futur rei Felip V, en la Guerra de Sucessió li concedí diversos privilegis i gràcies. Respecte a l'agricultura i economia, va ser fonamental la introducció del taronger, que revolucionà l'agricultura i marcà la posterior evolució de Carcaixent. L'any 1781, el rector Vicente Monzó i els seus amics, el notari Carlos Maseres i l'apotecari Jacinto Bodí, plantaren els primers camps de tarongers en la Bassa del Rei.

El taronger anava implantant-s'hi des de finals de segle, i anava substituint altres cultius, finalment es va convertir en el cultiu predominant. En el segle XIX, començà a exportar-se taronja a gran escala. La guerra contra els francesos va afectar la localitat, i donà lloc a una batalla i a la llegenda de la "Marqueseta", Mª Antonia Talens Mezquita (1783-1858). El ferrocarril de València a Xàtiva s'inaugurà durant l'any 1853, i durant 1864 va començar a funcionar el tramvia de Carcaixent-Gandia-Dénia.

El 1900, Carcaixent tenia 12.262 habitants. Durant setembre de 1911, els successos causats per la vaga contra la guerra d'Àfrica produïren un amotinament que acabà amb l'incendi de l'Ajuntament. La taronja, eix de l'economia local, va produir una situació agrària de monocultiu, amb totes les seues conseqüències, situació que ha perdurat fins fa poc temps. El 1916, Carcaixent és nomenada ciutat, en reconeixement de la seua categoria. Compta amb destacats fills il·lustres, com ara Julià Ribera i Tarragó (1858-1934), arabista i pedagog. Va ser un dels fundadors de l'escola d'arabistes d'Espanya. És l'autor d'abundant bibliografia.

Francesc Pons, investigador, deixeble i continuador de Ribera. Navarro Daràs, degà de la catedral de València, gran patrici i benefactor de la ciutat (1845-1925). El Marqués de la Calçada, terratinent de Carcaixent, que va rebre el títol durant l'any 1796. El mestre Vert, músic que, amb Soutullo, va ser un gran compositor de sarsueles, com ara la Leyenda del Beso.

Dades territorials de la ciutat de Carcaixent hui en dia.